Mèxic 2005

EXPEDICIÓ MÈXIC 2005

Del 21 de Juliol al 21 d’Agost els quatre integrants del C.A.U. Cristina Roquet, Dídac Roig, Cristina Sánchez i Jaume Pujadas van realitzar un viatge itinerant recorrent el país de nord a sud, de la mítica Tijuana a la no menys mítica Mèxic D.F, des dels fons submarins del Mar de Cortés fins la cota de 5286 m del volcà Ixtaccihuatl, el tercer cim del país.

A l’inici del viatge els rep el bulliciós D.F., la segona megalòpolis del planeta (l’Avenida Insurgentes fa 32 km de llarg), plena de vida que no fa honor a l’etiqueta d’insegura que molts li han penjat. Durant l’estada,comproven la moguda vida nocturna de la ciutat on els mariachis de la Plaza Garibaldi i el Wrestline (una modalitat de lluita lliure que és esport nacional) fan palesa la idiosincràsia alegre i salvatge de la cultura mexicana. En aquest període també hi ha temps per a les cultura més ancestrals, de la que en són un bon exemple les runes precolombines de Teotihuacan, un reflex de la forma de vida i l’arquitectura d’aquestes civilitzacions.

Mitjançant un vol intern arriben a Tijuana, atractiva només per a aquells que admiren el seu aire decadent lleugerament apocalíptic, on es fa palesa la realitat de l’emigració. Aquí s’inicia el descens de bona part de la península de la Baixa California, un immens desert amb una enorme diversitat en cactus i animals adaptats a les elevades temperatures i l’escassetat d’aigua dolça, amb alguns oasis que permeten la vida als pocs habitants de la zona en poblets tranquils i encantadors con San Ignacio de Kandamaan o Mulegé. Al contrari del paisatge adust de les serralades de la Baixa California, les aigües del Mar de Cortés deparen una immensa riquesa de vida subaqüàtica a menys de tres metres de profunditat, on sols les immersions fugaces dels pelícans pertorben la vida d’aquest immens aquari. Gran varietat d’algues, eriçons de mar, “galletas” de mar, anèmones vàries, i més de 20 espècies diferents de peixos (mimètics, estridents, peixos-globus) són observades en una immersió superficial amb ulleres i tub.

Via ferry, els 4 amics retornen al continent. Allí els espera el ferrocarril Chihuahua-Pacífico que atravessa un conjunt de més de 20 barrancs de profunditats que arriben als 2000 metres, més conegut amb el nom genèric de la Barranca del Cobre. Aquesta via fou construïda de forma èpica fa 150 anys per transportar la fusta que s’extreia dels boscos de la Sierra Madre, habitada majoritàriament pels Tarahumaras, la ètnia que encara domina a la regió, en molts casos mantenint intacte el seu estil de vida, basat en gran part en l’agricultura i la venda d’artesania. Diverses excursions els permeten explorar part d’aquest entramat de canons i penya-segats, on contrasten les fondalades subtropicals de les valls amb el fresc ambient alpí dels pobles situats entre 2000 i 3000 metres.

Les ciutats colonials com Chihuahua, Durango o Zacatecas formen part de l’itinerari de retorn cap al D.F. des d’on els quatre viatgers emprenen amb èxit la fita alpinística d’ascendir el volcà Ixtaccihuatl (podeu llegir la ressenya a l’apartat d’activitats), cim destacat de la Cordillera Neovolcànica. En llengua nahuatl, el nom del volcà significa “dona blanca”, perquè el perfil de la muntanya recorda la silueta d’una dona estirada, protagonista d’una antiga llegenda junt amb el guerrer Popocatepelt, que dóna nom avui dia al volcà més alt de Mèxic. Els 4 alpinistes emprenen l’ascenció amb tranquilitat, per tal de no forçar el mal d’alçada. Primer camp base a La Joya, segon camp al Refugio de los Cien, on la trobada amb dos alpinistes mexicans els permet intercanviar impressions interessants. Amb el dubte de la incertesa del temps, sovint tempestuós a l’estiu, una finestra de bon temps permet fer cim sense cap altra major incidència que la de superar els falsos cims que es van trobant durant l’ascenció.

Així doncs, un cop més, el C.A.U. torna d’un viatge ric en experiències i aventures a tots els nivells.

Links útils
http://iztapopo.conanp.gob.mx/index.php

 

 

 

Comments are closed.